Comparteixo la seva reflexió: https://x.com/juliaojedacaba/status/2097933885967310862 Penso que és una reflexió vàlida la de Júlia Ojeda, per mi Aitana va voler vendre la moto. M'explico, Aitana defensa el castellà i la van convèncer perquè digués quelcom per quedar bé amb la llengua.
No he sentit la següent reflexió que per exemple si es va fer just quan finalitzava per exemple la Segona Guerra Mundial. És ètic fer una pel·lícula d'un atemptat? Jo quan era més jove m'agradava molt veure i tenir pel·lícules de la Segona Guerra Mundial. Després amb els anys i la informació que llegeixes camps de concentració, batalles, la vida a les ciutats, judicis... I també llegeixes que hi havia un debat si publicar llibres sobre la Segona Guerra Mundial. Sobretot aquesta reflexió venia dels que havien patit més: persones jueves que havien sobreviscut dels camps de concentració. Ja fa anys sobretot per què Hollywood es va menjar aquest debat surten pel·lícules del que sigui per recaptar. Vull que quedi ben clar que jo diferencio que és una pel·lícula i un documental. Per últim, vull afegir que encara el dia d'avui siguem majoritàriament la gent independentista qui encara demani explicacions de responsabilitats i culpabilitats del CNI, que evidentment les té, té molts ...