Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Opinió

1 d'octubre. Un dels missatges que ens ha de quedar ben clar

  L'estat espanyol des de l'1 d'octubre i fins ara ens ha ensenyat una cosa ben clara: farà sang per defensar el seu territori. I això ens porta en un únic camí que nosaltres hem de fer sang per defensar el nostre, això vol dir armes. El camí de la violència és un altre camí per poder ser lliures i és l'únic que ens ensenya l'estat espanyol. La revolució dels somriures va ser una cagada ben grossa. La U.E no mourà cap mena de dit fins a l'últim moment (quantitat de sang o quantitat de diners). M'agradaria escriure quelcom més filosòfics, però els fets i esdeveniments són els que són. Fins i tot per portar una bandera o cantar els Segadors són disposats a pegar-te. O sigui que l'altra riba ho tenen ben clar. La pregunta ben clara és les persones adultes estem disposades a fer-ne sang també? No hem de ser poètics, sinó veure els fets que són: ens volen per què donem una quantitat de capital i per cridar alt i ben fort quan guanyin mundials, jocs olímpics i...

La meva resposta a la pregunta: Què us passa? (Qué os pasa?), de la periodista Helena Resano.

En el canal de la Sexta la periodista Helena Resano va fer aquesta pregunta a totes les persones que ens considerem homes. Deixo el vídeo de la sexta que dura un 1 minut, jo el vídeo el vaig veure d'una piulada d'Anujbost (streamer amb el nom de Juan) : https://www.lasexta.com/noticias/sociedad/alegato-helena-resano-insufrible-lacra-terrorismo-machista-que-pasa_20260220699866002f00a046881c61de.html La meva resposta serà primer en dues vessants:  1 - Que me passa a mi respecte al gènere femení?  2 - Que els hi passa aquesta gent (homes) que maltracta, viola, denigra a al gènere femení? Sobre la primera a mi des de jove se m'ha inculcat que la dona s'ha de protegir, no és capaç de protegir-se. Per tant jo tinc un menyspreu cap a la dona i per temes llargs i profunds una certa misogínia. Misogínia que en els anys l'he anat combatent. No m'agrada anomenar-ho masclisme si algú m'ho anomena no em posaré a rebatre la paraula ho acceptaré. Per mi és un menyspreu, un...

Vídeo d'Arran

  NOTA :  Aquest  escrit bé del meu anterior bloc publicat a epsley.blogcindario.com. Va ser publicat el dissabte , 9 de desembre  de 2017. És una equivocació el vídeo que fa poc va realitzar Arran, ja que fomenta l'odio i la crispació. Podem defendre que la "Constitución" del 78 ja no ens representa i ha quedat obsoleta. També es pot demostrar que defenem una nova Constitució catalana que serà millor que la que hi ha en l'estat "español". No obstant això, emprar el foc, a més a més amb la cara tapada, recorda a altres èpoques que ningú vol tornar a veure. Sé que aquella no era la intenció del vídeo sinó ben bé que era altra. La de demostrar d'una manera poderosa que aquest col·lectiu està en contra de l'article 155 i de la "Constitución" de 1978. Tot i això, opino que s'ha anat més enllà amb el vídeo. Penso que aquest vídeo serà utilitzat de forma exagerada en els debats i en les formacions que defenen l'article 155. Por això i per...

No fer res o afirmar bestialitats - Podemos/En Comú Barcelona

  NOTA :  Aquest  escrit bé del meu anterior bloc publicat a epsley.blogcindario.com. Va ser publicat el dimecres , 6 de desembre  de 2017. Podemos, en Comú, Ada Colau, Pablo Iglesias: l'equidistància. Defensa del referèndum amb propostes, però cap acció factible, i de sobte un dels seus dirigents diu una "perla". Es queda tan ample i es manté a l'equidistància. Perquè no acceptem ni el 155 ni la DUI estem en contra del PP. Si li pregunten a algun dirigent: "Que referéndum quieren pactar?", o xiulen i miren a un altre lloc o et responen que un referèndum de tres respostes. Tornem a la indefinició de Joan Herrera i Dolors Camats? Què us està succeint amb l'esquerra no independentista? Em sembla molt covard que no donin propostes clares. Que només diguin les coses com són. Catalunya està intervinguda "gràcies" al 155, i el referèndum és la solució està molt bé dir-ho, però mai ho he vist damunt la taula en els debats del Parlament de "España...

PSC, que us succeix?

  NOTA :  Aquest  escrit bé del meu anterior bloc publicat a epsley.blogcindario.com. Va ser publicat el dissabte , 4 de novembre  de 2017. És digne de mencionar que la postura de l'alcalde de Terrassa Jordi Ballart ha sigut lloable, ja que indica el menyspreu del silenci de tot el seu partit a l'aplicació de l'article 155. Els altres alcaldes del PSC en comptes de fer postures haurien d'aprendre d'aquest senyor, de la mateixa manera que els seus òrgans i els seus dirigents. A on està aquell mínim de respecte a ser demòcrata? Tan desitjosa és la vareta del poder? No hi ha un mínim de vergonya entre les seves files? No hi ha cap veu que exclami alguna cosa? Tant silenci els fa còmplices de la barbaritat a la qual s'han apuntat PP-Ciudadanos i PSOE. Rectificar és de savis, però el PSC no diu res. Ja no té veu? Sols fa comunicats als seus militants donant una explicació de credibilitat zero. No sé què esperen aconseguir aquelles decisions, però haurien de mirar el ...

Opinió sobre l'1 d'Octubre

  NOTA :  Aquest  escrit bé del meu anterior bloc publicat a epsley.blogcindario.com. Va ser publicat el dilluns , 25 de setembre  de 2017. L'1 d'octubre hem d'anar a votar, ja siguis votant del PP, PSOE, Ciudadanos, ERC, PDECat, CUP, del "partit Pirata", partit carlista i un llarg etc. Serà un referèndum vinculant? Jo afirmo que no. Ja que ha sigut impossible i no per això menys important. M'explico. Hi ha un govern que fa oïdes sordes i intenta mostrar a Catalunya com un lloc violent. Així ells poden afirmar: "Mira enviem a la policia per aquests motius". Aleshores para que anar a votar? Por una senzilla raó: la dignitat democràtica. Després de quaranta anys de franquisme ningú es pot perdre el luxe de quedar-se a casa. Llavors soc menys demòcrata si no hi vaig a votar? No, però sí que demostraràs una despreocupació marcada sobre aquest tema que és molt rellevant. Segurament les meses no estiguin constituïdes correctament o no hi hagi diferents int...

Obrim els ulls. Catalunya no persegueix al castellà

  NOTA :  Aquest  escrit bé del meu anterior bloc publicat a epsley.blogcindario.com. Va ser publicat el dissabte , 16 de maig  de 2015. M'entristeix veure el dia d'avui en ple segle XXI, com des de diferents espectres polítics, l'estat espanyol llançant aquest atac a la llengua catalana i que hi ha pocs polítics nacionals que defenen de forma vehement la llengua catalana. L'atac a una llengua sempre és dolenta i més a la catalana, que recorda a les èpoques dictatorials en Espanya de Primo de Rivera i Francisco Franco. Què ha succeït? Des de la transició fins ara ens hem tornat cecs? Ni Podemos ha aixecat la veu, no ha dit res, com si no tingués una opinió. Una vergonya. A Catalunya es pot parlar en qualsevol llengua, no hi ha cap problema amb això. És una societat oberta, plural i amena. Només falta que diferents partits polítics (Ciudadanos/PP) i el silenci d'altres (IU/PSOE/Podemos) donin força a aquesta idea que es falsa. Vull donar a entendre que no tot val i q...

El rei abdica. Nou rei? República

  NOTA :  Aquest  escrit bé del meu anterior bloc publicat a epsley.blogcindario.com. Va ser publicat el dissabte , 7 de juny  de 2014. He llegit i escoltat diferents opinions al respecte. Han aparegut paraules com la transició, república, més democràcia, referèndum, censura, independentisme, bipartidisme, etc. Hi ha quelcom que penso que no s'ha dit i crec que en tota democràcia és primordial. El que penso en el vot partidista. Tots els diputats del PP, PSOE, IU, UPyD, ERC, CiU, tots votaran el mateix per una decisió presa a dit. El portaveu aixecarà la mà i indicarà a tots els diputats de cada color el que s'ha decidit des de la cúpula del partit. Si els partits no canvien aquesta filosofia, és normal que estén cecs davant la demanda popular de més democràcia (consulta al poble). Davant un tema tan important no hi haurà llibertat de vot. Si això es portés a terme se solucionaria de forma ràpida i audaç molts problemes interns que tenen cada partit respecte a aquest...

Catalunya independent?

  NOTA :  Aquest  escrit bé del meu anterior bloc publicat a epsley.blogcindario.com. Va ser publicat el diumenge , 13 d'octubre  de 2013. Fa ja un temps vaig escriure un article d'opinió sobre aquest tema. Escric aquest altre per parlar amb una mica de profunditat de l'assumpte. En 2006 es va votar l'Estatut d'Autonomia pels catalans. Només un 36% de la població el va votar. Un 96% a favor però amb una participació mínima. Jo em recordo que vaig anar a votar i vaig votar pel si. Per què var haver-hi tan baixa participació? Per una part hi havia molta gent a la qual per aquells temps li suava el tema. Per altra banda, també estava la gent que passa de votar o fa vots nuls. La meva vivència, i és una opinió, una majoria no sé si molt gran o molt petita en comparació amb els altres grans grups, però crec que la majoria no va anar a votar perquè l'Estatut els hi semblava molt irrisori. Molt "light" en termes de traspàs de competències i de donar-hi més po...

El futbol, així de simple

  NOTA :  Aquest  escrit bé del meu anterior bloc publicat a epsley.blogcindario.com. Va ser publicat el diumenge , 28 de juliol  de 2013. El futbol és un esport molt bonic, agradable, divertit, saludable i moltes coses més positives. El futbol professional no. S'ha transformat en una secta d'equips de futbol. M'explicaré millor. Vejam, rere del futbol estan els drets televisius, les apostes, les marques que patrocinen, els jugadors estrella, etc. Tot això fot a perdre la senzillesa i bellesa que és el futbol. Xifres astronòmiques, diners que no es recapta, equips petis que no poden pagar i altres més grans que tampoc. Els petits han de tancar i els grans encara poden demanar crèdits per saldar els seus deutes. Alguns tenen grans accionistes. Tot això també fa que per exemple els periodistes esportius afirmin bretolades com: "5 milions d'euros per un jugador d'elit és poc". Analitzem la frase: un paio que el que farà a la seva vida és fotre puntades de peu...

Independència de Catalunya, autodeterminació, sobirania, etc.

  NOTA :  Aquest  escrit bé del meu anterior bloc publicat a epsley.blogcindario.com. Va ser publicat el divendres , 28 de setembre  de 2012. Com a ciutadà de Catalunya és la meva obligació difondre la meva opinió. Les coses estan molt rares des del meu punt de vista. Fa un any ho comentava a un amic i en això coincidim. Com anava dient, fa un any en les tertúlies de TV3 si es parlava d'independència, de cop i volta reien a la teva cara. Hi dic seriosament, feia aquella sensació. Ara la mateixa cadena ho protegeix i sembla que li doni recolzament. Tot això és molt estrany. Dit això, que en si és estrany, Catalunya té la potestat per decidir el seu futur? Per mi si, i penso que és lícit que això es pregunti al poble català, que, al cap i a la fi, és el sobirà. És il·legal el referèndum? Constitucionalment, i allà ho recalquen la majoria de partits, sí que és il·legal, però és democràtic fer un referèndum. És una de les armes més democràtiques i més sanes. Davant això ...

I s'escolta: "És que estem en aquesta situació?"

  NOTA :  Aquest  escrit bé del meu anterior bloc publicat a epsley.blogcindario.com. Va ser publicat el dissabte , 8 de setembre  de 2012. Solc escoltar tertúlies de ràdio i de televisió i és una de les frases que solen dir els periodistes. Para que se m'entenguin, en una tertúlia d'una emissora "pro PP" es parla de les mesures de Rajoy i segurament s'escolti: "Es que el pobre que està en una situació que ha de fer això". En una cadena "pro PSOE" durant el govern Zapatero o Rubalcaba: "Ell no vol, no ho sabia, no s'ho esperava i ha de prendre aquesta decisió". En una "pro CIU" o pro ERC s'escolta: "A Artur Mas/Carod-Rovira/Montilla/Joan Saura (el que fos en el seu moment) no li queda més remei, el pobre no s'ho esperava, la situació és així de dura". Això em fa pensar que els polítics als quals votem viuen en una bombolla. Abans de les eleccions: "Això anirà així o anirà d'aquesta altra manera...

Farts

  NOTA :  Aquest  escrit bé del meu anterior bloc publicat a epsley.blogcindario.com. Va ser publicat el dissabte , 18 de juny  de 2011. Donaré la meva opinió subjectiva sobre els successos que hi ha en el món occidental dels indignats. Després del succeït aquest dimecres en el "Parlament de Catalunya", he llegit i escoltat algunes exageracions per part d'algun/a periodista i dirigent polític català. He sentit que "kale borroka" o que és semblant a l'intent del cop d'estat del 23 de febrer de 1981. Abans de res, estic en contra dels incidents del dimecres, encara que com s'ha pogut concloure també va haver-hi incitació per part dels "mossos d'Esquadra". Els atemptats vandàlics als diputats no representen a aquest moviment pacifista i aquest tipus d'actes hem de rebutjar-los. Tot i això, tampoc està gens bé la visió tan exagerada de la realitat. Tampoc he escoltat cap mena d'autocrítica pel succeït. Si la gent va al "Parlame...

El pensament animal

  NOTA :  Aquest  escrit bé del meu anterior bloc publicat a epsley.blogcindario.com. Va ser publicat el dilluns , 24 de gener  de 2011. Mires al cel o al sostre i com Homo sapiens penses en moltes coses, coses per les quals al final no trobes resposta. Un d'aquests pensaments em va fer recordar les classes de filosofia a Batxillerat. Un professor que vaig tindre moltes vegades afirmava que els animals (separant a l'ésser humà d'aquesta definició) no utilitzen el seu raciocini per realitzar els seus actes, sinó al seu instint de supervivència. Aleshores jo pensava que l'ésser humà en ser també un animal, també emprava aquest instint de supervivència. En canvi, per posar algun exemple, jo per expressar aquestes opinions o para indagar sobre aquests temes no anteposo el meu instint de supervivència. Ho faig perquè em sento bé en fer-ho, complet en mi mateix. Posem l'exemple dels animals domèstics. Quan arriba el seu mestre solen posar-se contents. Els hi genera il·lus...

La parcialitat

  NOTA :  Aquest  escrit bé del meu anterior bloc publicat a epsley.blogcindario.com. Va ser publicat el divendres , 19 de novembre  de 2010. El poder d'escoltar la ràdio, veure la televisió i llegir la premsa escrita i digital. Tindre tants recursos a l'abast de les nostres mans ens permet jutjar les coses d'una manera molt més cautelosa i imparcial de què succeeix al nostre voltant. Així i tot, el dia d'avui, sobretot en els mitjans, veiem com això no és del tot cert. Dóna igual l'origen del qual procedeixi aquesta informació (dretes, esquerres, catòlica, racista, etc.) perquè sempre vindrà manipulada pels interessos de la ideologia de cada mitjà o dels interessos econòmics o socials que poden haver-hi. Sabent tot això, que no és una cosa nova que hagi descobert jo ara, a la primera informació u opinió que ens vengui, procedeixi d'on procedeixi, deurem ser capaços d'analitzar-la i jutjar-la de forma racional.

Ajudar als altres

  NOTA :  Aquest  escrit bé del meu anterior bloc publicat a epsley.blogcindario.com. Va ser publicat el divendres , 3 de setembre  de 2010 Ahir anava amb un amic pel metro de Barcelona, en la parada de Maragall més concretament, i un senyor major estava en el terra al costat d'altre. El meu primer pensament com el dels altres passatgers va ser passar de llarg pensant que era una persona beguda per la forma com anava vestida. A la poca estona em vaig adonar del meu error i em vaig girar cua per ajudar una mica. Aquella primera impressió de: "va begut" o "jo tinc coses més importants que fer" per posar dos exemples, no és humana i és molt menyspreable. Estic convençut al 100% que si s'hagués tractat d'alguna persona famosa com un presentador o una modelo o cantant, la primera impressió que haguera tingut jo com la resta passatgers seria donar-hi un cop de mà. És una vergonya el pensament que vaig tindre. Hauríem d'adonar-nos de què a una persona accid...

La paraula

  NOTA :  Aquest  escrit bé del meu anterior bloc publicat a epsley.blogcindario.com. Va ser publicat el divendres , 2 de abril  de 2010. La paraula al llarg de la història ha sigut, és i serà utilitzada pel seu propi interès. Avui en dia, que vivim de la imatge i de què veiem, està ha sigut desplaçada a un segon lloc. Moltes persones quan parlen no li donen importància als seus conceptes i idees. Tot això queda molt bé reflectit quan encenem la tele. Per les nostres retines visualitzem gent cridant o fent el ximple sense cap mena de sentit. Sense cuidar la seriositat, ni pensar prèviament el que diran. La importància del discurs, per poder raonar entre dues persones o més, ha donat pas a l'insult, a la cridòria i a la imatge. Si per exemple dic cridant collons, merda o fota't, tingui més raó per aquest fet? Senyors no som animals que necessitem les seves urpes per defendre els nostres arguments. L'ésser humà té el "DO" de la paraula per poder raonar i debatre.

Indignació, vergonya...

  NOTA :  Aquest  escrit bé del meu anterior bloc publicat a epsley.blogcindario.com. Va ser publicat el dijous , 24 de desembre  de 2009. Què succeeix? No podem fer res, el poble ha de callar. La gent que opina s'ha d'esforçar més per millorar el clima o la fam en el món o acabar con las guerres. S'han d'engarjolar? Què està succeint? Hem d'estar calladets i tranquil·lets en el nostre treball o veient la tele, amb els nostres problemes econòmics... És que la gent no té dret a manifestar-se de forma pacífica? Després de llegir la següent notícia no sé què pensar: (enllaç actualitzat 29-09-2022) https://www.rtve.es/noticias/20091223/director-greenpeace-espana-permanecera-prision-dinamarca-menos-hasta-7-enero/307575.shtml. Potser els governants pensen que és una manera fàcil de solucionar el punt. Si ciutadans de forma pacífica intenten aportar idees i unir esforços per millorar el futur i a aquests se'ls fa callar, no sé a on anirem a parar. Espero que les autori...

El que digui EUA

  NOTA :  Aquest  escrit bé del meu anterior bloc publicat a epsley.blogcindario.com. Va ser publicat el dilluns , 21 de desembre  de 2009. Que trist que encara el dia d'avui tots els països hagin d'acceptar el que digui un. En aquest cas EUA. Per a mi ha sigut un fracàs el succeït a Copenhaguen. És també veritat que val més això que res. Tot i això, desitjo que el "Premi Nobel de la Pau" actual (Obama 2009) espavili i es pensi dues o tres vegades el que acaba de fer. També espero que es faci una nova cimera més seriosa, perquè de debò és que veient el que ha passat... M'acabo d'adonar que el director de Greenpeace d'Espanya, per aparèixer vestit i amb una pancarta castigat en la presó, perfecte tot correcte. Igualment, jo m'arrimo l'optimisme i desitjo que tots els països si donen compte de l'equivocació d'aprovar a mínims quan la cosa és greu. Salutacions a tots els internautes i de passada desitjar-vos un Bon Nadal i un Feliç Any Nou 201...

Per què? Així de simple

  NOTA :  Aquest  escrit bé del meu anterior bloc publicat a epsley.blogcindario.com. Va ser publicat el divendres , 4 de desembre  de 2009. A vegades a la vida de tot ésser humà sigui de la raça, creença o cultura que sigui, arribi un moment que mira cap enrere i ve tot el recorregut i aleshores sorgeix una pregunta difícil de respondre: Per què? Ens creem un mur i no parem de donar-hi voltes. Tot el que abans ens semblava normal ara ens sembla inversemblant o inclòs estrany. Apareix aquella mateixa pregunta: Per què? Tens en la ment el perquè de les coses. Aquella pregunta que et feies de nen, ara ja més madur, encara no tens resposta. Mires a la societat (la que sigui) i et surt aquella interrogació en la teva ment. Jo no tinc la resposta, i mai la tindré, i estic segur de què ningú la té. Però aquest estrany misteri del dubte propicia, una altra pregunta més: Per què? Ho vull saber. Llavors et pares i et dius a tu mateix: "Mai ho sabré i seré feliç tant sabent-ho...