Catalunya independent?

 NOTA: Aquest escrit bé del meu anterior bloc publicat a epsley.blogcindario.com. Va ser publicat el diumenge, 13 d'octubre de 2013.

Fa ja un temps vaig escriure un article d'opinió sobre aquest tema. Escric aquest altre per parlar amb una mica de profunditat de l'assumpte.

En 2006 es va votar l'Estatut d'Autonomia pels catalans. Només un 36% de la població el va votar. Un 96% a favor però amb una participació mínima. Jo em recordo que vaig anar a votar i vaig votar pel si. Per què var haver-hi tan baixa participació? Per una part hi havia molta gent a la qual per aquells temps li suava el tema. Per altra banda, també estava la gent que passa de votar o fa vots nuls. La meva vivència, i és una opinió, una majoria no sé si molt gran o molt petita en comparació amb els altres grans grups, però crec que la majoria no va anar a votar perquè l'Estatut els hi semblava molt irrisori. Molt "light" en termes de traspàs de competències i de donar-hi més poder a l'autonomia de Catalunya. Jo pensava el mateix, però també vaig pensar en què hem d'anar de mica en mica, per això al final em vaig decidir i vaig votar sí. Si no recordo malament, ERC de Carod-Rovira advocava per no anar a votar pel mateix motiu que he comentat: es demanava molt poc. Al final es va portar al Congrés i aquest "Estatut" va ser RETALLAT i portat al Tribunal Constitucional. Per posar-se d'acord deu paios (crec que un va morir en el procés i van estar dos anys per decidir si era constitucional o no) el van tornar a retallar i finalment el van aprovar si no recordo malament. En el mateix moment "Estatuto de Autonomía de Andalucía" es va aprovar amb més facilitat i en aquest es va acceptar sense cap problema la paraula nació. Encara el dia d'avui, em pregunto perquè en l'Estatut de Catalunya es va canviar la paraula "nació" per les paraules "realitat nacional". Per Catalunya tot aquest procés va ser com si el Congrés s'estigués rient del "Parlament". És veritat, i repeteixo que va anar tan sols un 36% de participació, però en gran manera era perquè els ciutadans en general (és veritat que va haver-hi de molts que hi varen suar) volien que Catalunya tingués més poder financer, polític i legal. En 2011 va haver-hi una protesta dels indignats en el Parlament demanant menys retalles, queixes de la nacionalització dels bancs, etc. Els diputats del "Parlament" no van poder obrir la sessió. Van aterrar en helicòpter en el terrat del "Parlament". Què va dir el nostre exconseller d'Interior Felip Puig? Es va complaure de la càrrega policial de 2010 a Plaça Catalunya afirmant que va ser justa. Va haver-hi alguna crítica? NO. Algun PERIODISTA va dir alguna cosa? NO. Fa un any, l'onze de setembre, a la Diada de Catalunya, molta gent (més d'un milió de persones) va demanar al president Artur la independència. Aquest va voler abans de res, dialogar amb Rajoy, algunes fonts van dir que es portava un tripijoc entre mans, però només va anar a parlar amb Rajoy per obtenir un reconeixement fiscal com el del País Basc o Navarra. Se'n va emportar la porta als morros i va convocar eleccions (pensant l'insensat que guanyaria per majoria absoluta). Encara recordo dels cartells de CiU en els carrers de Barcelona amb l'efígie del Déu Artur Mas... patètic. Al final va quedar la cosa molt repartida. Aquest mateix any hi ha hagut lo de la via catalana. Molt plural i molt bonica, però per mi una exageració. M'explico: si tanques gran part de Barcelona al tràfic, has de moure a un gran número de "Mossos". Aquests "van encadenar" de nord a sud Catalunya i per mi va ser una bestiesa. En el Congrés va sortir el geni de Rajoy, només hi faltava que sortís amb el plasma, i va dir la beneiteria de la majoria silenciosa. En resumen, a mi em demostren que quan hi ha interès polític i econòmic, els polítics es posen a treballar. Artur Mas es recolza en les dues grans manifestacions que hi ha hagut, i té tota la raó, però per l'esquena va realitzant retallades, algunes s'hauran de fer, però que la majoria de partits DEGUIN calés als BANCS i CAIXES... Tot això fa olor de socarrim. A més a més, dels casos de corrupció que encara no s'han solucionat. A la ment em ve "CATALUNYA CAIXA" i "Palau de la Música" i algun més. Crec que tot aquest moviment està pensat per aquells interessos polítics i econòmics escudats per la reivindicació de la gent de què Catalunya sigui independent. Per l'altra riba tenim a un Govern sord que no escolta ni aporta solucions a tot el que està succeint en Catalunya. Ni els uns (PP) ni els altres (PSOE) escolten. Algunes dèbils veus (IU i UPyD) aporten diferents idees, contrariés, però idees, al cap i a la fi. A tota Espanya ho estan passant molt malament, no només a Catalunya, i voldria que com Catalunya, moltes ciutats espanyoles tinguin el dret de decidir. Decidir no només la independència sinó més assumptes socials i polítics, ja que la gent del carrer veu més enllà que el polític que veu tan sols dades estadístiques i és un titella per al partit. Així que Catalunya ha de poder tomar decisions (els ciutadans mitjançant la via del referèndum), però no està preparada igual que la resta d'Espanya per viure tal aventura sola. La crisi ens ha fet dany a tothom, així que estic segur i això ho reflectiré en el meu vot (sigui a manera de consulta o d'eleccions plebiscitàries) amb un contundent no.

Aclariment: El tema de Catalunya és molt dens (històricament i social, no ve de fa dos dies que va haver-hi gent que va decidir ser independentista, no perquè CiU o ERC ho desitges) i aquí he fet un resumen dels esdeveniments que han resultat ser els més importants actualment.