No fer res o afirmar bestialitats - Podemos/En Comú Barcelona

 NOTA: Aquest escrit bé del meu anterior bloc publicat a epsley.blogcindario.com. Va ser publicat el dimecres, 6 de desembre de 2017.

Podemos, en Comú, Ada Colau, Pablo Iglesias: l'equidistància. Defensa del referèndum amb propostes, però cap acció factible, i de sobte un dels seus dirigents diu una "perla". Es queda tan ample i es manté a l'equidistància. Perquè no acceptem ni el 155 ni la DUI estem en contra del PP. Si li pregunten a algun dirigent: "Que referéndum quieren pactar?", o xiulen i miren a un altre lloc o et responen que un referèndum de tres respostes. Tornem a la indefinició de Joan Herrera i Dolors Camats? Què us està succeint amb l'esquerra no independentista? Em sembla molt covard que no donin propostes clares. Que només diguin les coses com són. Catalunya està intervinguda "gràcies" al 155, i el referèndum és la solució està molt bé dir-ho, però mai ho he vist damunt la taula en els debats del Parlament de "España". Em sap molt greu, però és així. Un referèndum cal dir-ho s'ha de buscar a elits internacionals, a on sigui, debatre-ho proposar-ho. Utilitzen el referèndum per atraure a aquella gent de bona fe que hi creu. Obrim els ulls. Des del 2015, si no són capaços de recomanar-ho ni en el "Parlamento" ni el "Senado" és que ni ells mateixos s'ho creuen. S'omplen la boca de paraules boniques, però a l'hora de la veritat no presenten res. És molt trist quan es manté que el Parlament de Catalunya no ha fet propostes. És molt trist que jo hagi d'escriure defenent que el senyor Mas i el senyor Puigdemont, gent de dretes, ha fet propostes i han sigut tombades pel Constitucional. Això ho sap qualsevol persona documentada i informada. Intenten vendre'ns la moto però no cola. Em sap greu perquè segurament dintre de la formació hi haurà gent molt benintencionada. No obstant això, jo el que veig és una sèrie de gent aprofitada que culpa de tot a l'independentisme i s'aprofita de la gent indignada del 15-M. Una llàstima tot.

Després d'aquesta tan gran barbaritat què es pot dir? Thomas Hobbes.