A un petit ésser que ja se'n va anar

   NOTA: Aquest escrit bé del meu anterior bloc publicat a epsley.blogcindario.com. Va ser publicat el dimecres, 24 d'octubre de 2012.

Perdona, però ja no em recordo molt bé quan vas néixer. Va ser en aquell llunyà mes de maig de l'any 2000. 12 anys. Que divertit va ser i quines alegries em vas donar amb els teus salts. Ja feia unes dues setmanes que no podies més. Els de la teva espècie també sofreixen tumors, són mortals com els dels humans. Encara et veig en aquell agost, amagada i espantada en el terrat. Si no recordo malament, el teu antic amo et va entregar a nosaltres tres mesos després que naixessis. Que simpàtica i que llesta eres. Me'n recordo d'aquell moment magistral. No arribaves d'un salt al sofà, llavors vas saltar sobre un reposa diaris i d'allà al sofà. El meu pare admirava aquella lucidesa. També recordo que el meu pare posava una galeteta a la boca i tu amb paciència i molta cura se l'agafaves. Sense ràbia, sempre amb paciència. Aquestes dues últimes setmanes han sigut terribles, les has passat malament. Avui hem pres la decisió d'enviar-te a la Parca. No serà dolorós, tranquil·la. Anirà amb compte, amb estima. T'adormiràs per ja no despertar d'aquell llarg letargia. Quina llàstima, quina vida més gossa, ¿veritat?