Anècdotes

  NOTA: Aquest escrit bé del meu anterior bloc publicat a epsley.blogcindario.com. Va ser publicat el dimarts, 8 de setembre de 2009.

"Caminante no hay camino, se hace camino al andar". Abans d'escriure aquest relat m'han passat pel meu cap aquestes magnífiques paraules del gran escriptor i poeta Antonio Machado. Doncs sí, avui he estat caminant pels carrers de Barcelona a cerca d'ETT's per trobar feina. Bé doncs caminants en els barris de "Barna" m'he trobat amb diverses coses que m'han cridat l'atenció. El meu primer encontre ha sigut amb uns ocells, eren una mena de canaris verds, recolzats en un banc, i uns senyors grans fent gracietes als ocells. Després una senyora acompanyada per un gosset petit als braços i més tard un gosset jugant amb unes escombriaires que eren de BCNeta! Tot això m'ha ensenyat la part amable de les persones i el bon cor i altruisme cap als altres éssers. Continuant la meva ruta (encara que no hi havia cap, cercava ETT's) escolto els plors d'un gos, i he pensat en què, salvant les distàncies, poden ser comparades amb la d'un nen quan plora. El sentiment dels animals, aquell que nosaltres rebutgem i que de segur en tenen. A l'estona m'he fixat en uns balcons estranys, no tinc una altra paraula per descriure'ls. Tenien la funció, com l'art actual, de ser cridaners, però sense tindre cap mena de bellesa. No són "xulos", parlant clar i català. Continuant la meva "aventura", veig no molt lluny, un edifici que encara estava en construcció. Tenia uns grafitis pintats en les parets. La dificultat que hi ha per pujar per allà per pintar uns grafitis... Esforç, sí, aquesta és la paraula que m'ha vingut a la ment. Perquè anar allà i pintar no és cap tasca gens fàcil. Esforç per algunes coses, per altres no, de la joventut d'avui en dia, també m'incloc jo, que encara som joves, coi. Al final i l'última cosa que més m'ha impactat és un mocador d'unes ulleres tirades en el terra. És difícil que et caigui, aquest tipus de mocadors i a més a més que el perdis, perquè aquest tipus destri sol anar dins en una caixa. Llavors m'ha vingut a la ment aquella paraula, paraula què em defineix a mi bé: descuit. Totes aquestes coses me les he apuntat en un bloc, escrites en un boli BIC. Tot això, més l'anècdota i la conversació en el "Messenger" amb un amic ha donat lloc a aquest relat. No serà emocionant ni vibrant, però coi, són anècdotes tu.