NOTA: Aquest escrit bé del meu anterior bloc publicat a epsley.blogcindario.com. Va ser publicat el divendres, 6 de maig de 2016.
En aquells carrers d'aquell país nòrdic desfilen a pas lent i decidit aquells que ens van arrabassar la dignitat, la humanitat, la tolerància. Amb els ulls impassibles dels seus governs i dels seus ciutadans. Una imatge d'una activista negra amb el puny aixecat ens hauria de despertar a tots els europeus d'aquell dolor que vàrem sofrir en la dècada dels anys 30 i 40. Aquell tumor que es va extirpar amb una guerra causant dels milions de morts. Ja no és només a Europa, ara també és als EUA, a on el candidat Donald Trump amb la seva verborrea fa enfervorir aquell patriotisme fosc i menyspreable. Suma, i creix, quan ho escoltes hi penses: Com serà possible?, i aleshores t'hi dones la volta, a Àustria s'han tornat bojos? Han guanyat ells i a França Lepen es frega les mans. No hem après nada de nada, o no ho volem veure? O com humans ens agrada a què ens donin de plantofades per despertar d'aquell cant traïdor de tot el que representa el fastigós nazisme? Hem d'obrir els ulls com europeus i despertar, perquè si no ens tornarem impassibles davant coses tan terrorífiques com la victòria d'aquells canalles.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada