Passa al contingut principal

Educant al meu fill o a la meva filla

  NOTA: Aquest escrit bé del meu anterior bloc publicat a epsley.blogcindario.com. Va ser publicat el dijous, 17 de setembre de 2009

Caminant pel carrer vaig veure una escena que em va deixar gelat com el glaç. Una nena fent ploricons en el terra i no molt lluny la seva mare i la seva amiga rient-se d'ella i gravant-lo en el mòbil. No seria estrany que ho pugés a YouTube. Què ens està passant? Que l'educació s'està perdent, i encara més, sé la farem perdre als nostres fills. No pot ser que succeeixin aquestes coses. No pot ser que una mare se'n rigui i gravi a la seva filla fent ploricons. Després venen les queixes o les excuses: "No sé a on està el meu fill/a". "Se'n va i ja no sé res d'ell/a". "És que pega al professor". "M'insulta i em crida". Encara hi ha molts més exemples. Un nen és un ésser que a d'educar-se, no s'educa sol.

Segurament aquell nen o nena no va néixer: insultant a la gent, cridant als seus familiars, etc. Quan un pare i una mare tenen un fill/a, HAN D'EDUCAR-LO. Educar-lo no tan sols significa comprar-li la Play o la Wii o un PC i "així em deixarà en pau, ja que tinc molts problemes". NO. A un fill o filla, si es té, es té perquè els pares hi tindran una RESPONSABILITAT sobre ell/a. Avui he vist a Antena 3 "Espejo Público" de "Susana Griso". Parlaven sobre un pare que ha pegat a un professor perquè el professor maltractava al seu fill. Es notava la ideologia de dretes en l'ambient, però és indiferent, volien donar la culpa a la llei d'educació. Un tertulià, que no sé si és de dretes o d'esquerres o de centre, dóna igual, ha dit una cosa molt interessant. La qüestió rau en el fet que en el conjunt de la societat és quelcom social. Que succeeixin aquestes coses no és por una llei, és per quelcom de la societat. Deia i és llastimosament cert, que avui dia si se li pega a: una infermera, un jutge o a un professor, és per la llei o és pel conjunt de la societat? Amb això vull dir que la societat és el poble. El futur són els nostres nens i nenes. Si a aquest no se'ls educa correctament, llavors la societat se n'anirà en orris, a la merda si voleu dir-lo així. Perquè com llegir en una cèlebre frase d'un bloc, i això finalitzo aquest article:

"Eduqueu als nens i no caldrà castigar als homes." Pitágoras de Samos

La frase va extreure's de la plana web: http://vidasurrealista.lacoctelera.net/, plana web no existeix en l'actualitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Divuit anys amb blogcindario(miarroba)

Estimada lectora o lector per problemes de  miarroba   des del dia 29 de desembre de l'any passat no he pogut actualitzar ni afegir cap article o enllaç. Vaig estar intentant posar-me en contacte amb persones administradores de  miarroba   i res de res. Així que traspassats quasi tots els articles a:  blogger  ( blogspot.com ), Wattpad i. emilopez.cat ( la meva web personal. Divuit anys de feina canviada en un bluf. Ha estat dur? Sí. Sobretot quan vaig veure el  problema , ja que internament deduïa que no m'ajudarien en res de res. L'administració porta inexistent des de ja fa anys. Detallaré els canvis realitzats. Tots els articles de tipus relats : 2006-2022 estan pujats en el Wattpad. Poemes, contes faules, monòlegs i històries vàries, les he posades allà. L'enllaç el teniu en la secció d'enllaços del nou bloc Tots articles de tipus d' opinió : Els escrits entre els anys 2005-2017. Els he pujat aquí. Tenen l'etiqueta: opinió. Els més actuals (2018-2022) e

El Nadal

  NOTA :  Aquest  escrit bé del meu anterior bloc publicat a epsley.blogcindario.com. Va ser publicat el d imecres , 28 de d esembre  de 2005 El dia d'avui l'esperit nadalenc s'ha convertit en un producte de venda per la majoria de les empreses. Només hem de veure aquests dies, en les grans zones comercials, la multitud de gent que s'aproxima per comprar un present a la seva parella, familiar o amic/ ga . Això es tradueix com els peixos grassos es freguen les mans.