El passat 0

 NOTA: Aquest escrit bé del meu anterior bloc publicat a epsley.blogcindario.com. Va ser publicat el dissabte, 8 d'agost de 2009.

Aquest article va en relació de: https://emiliolopez1985.blogspot.com/2023/01/el-passat-1.html

Nascuda en un carrer a prop de la "Ronda Sant Antoni" (Barcelona) en 1917. El pare treballava en una fàbrica als matins i en la sabateria a les tardes. La mare s'hi quedava a l'atenció dels fills. La mare no va ser un exemple pels seus fills, no perquè begués ni res d'això, és que pegava molt i feia sofrir l'estima als seus fills. Sobre els anys trenta van anar a "Collblanc" (Barcelona). Allà va néixer una de les seves germanes quan ella ja tenia divuit anys. Ja d'adolescent (12-16) va començar a treballar en el mercat de "Sant Antoni" de peixatera. Allà va conèixer al seu futur marit, però en aquell moment, ella essent més jove, no li mostrava els seus sentiments cap ell. Volia que ell se li declarés a ella. Un dia en una de les festes del barri, ella ja tenia setze anys, ella anava a ballar amb el fill del verduler, però ella igualment esperava a ell. Resumint que en entrar ell, ella s'hi fixava molt, i el fill del verduler amb una mica de gelosia l'hi va pregunta a qui mirava. Ella va fer cas omès i en el canvi de cançó ella es va asseure. De sobte va aparèixer ell, es deia Emilio i era molt atractiu, també era tres anys més gran que ella. Van anar a ballar i així mentre ballava ell li va comentar que volia declarar-li el seu amor a una noia, però que no sabia si fer-ho. Ella sabent que era ella; no obstant això, ella es feia la distreta, li va preguntar qui era. Ell la va agafar fort de la cintura i li va dir que era ella. Passat un temps l'amor entre ells ja era conegut a la barriada. A la taverna a on anava Emilio hi havia una noia que estava enamorada d'ell. S'anomenava Rosita i un dia amb la seva Eulalia li va comentar: "Jo a Paquita si vull li trec el nubi". Eulalia que era amiga de Paquita li va comentar. Ella amb molta empenta la va encarar a soles i li va comentar: "Mira Rosita, jo amb Emilio no tinc res seriós o sigui que si vols te'l quedes". La noia se'n va anar corrents a explicar-li al seu pare que era l'amo de la taverna. El taerver va anar a casa de Paquita. Volia parlar amb el sabater, però el pare de Paquita li va impedir i li va tancar la porta als nassos del taverner. El pare de Paquita era sabater, treballava en una fàbrica i sempre serà recordat pel seu cor bondadós. No sé la data exacta, però seria en plena II República. En aquells temps aquí en Barcelona i en alguna altra zona de "Catalunya" va haver-hi disturbis entre obrers i sindicalistes contra les esglésies. S'hi sap que es van cremar algunes i també que es van saquejar alguna altra. Doncs aquest senyor no robar res de res encara sabent la situació en la qual estava la família. També en aquell moment, per Nadal a la barriada a vegades passava gent amb els animals de granja (galls, porcs, etc.) per vendre'ls. Ell s'oferia a guardar els animals a casa seva. El granger li oferia diners, però ell a canvi només demanava una gallina o algun ànec. Un any va demanar un porc. Va trucar a un carnisser perquè el trossegés i se'l va emportar els companys de la seva feina de la fàbrica. Emilio i Paquita anaven sortint fins que va esclatar la Guerra Civil. Ell va ser enviat com capità d'armes en l'Exèrcit Republicà. Abans d'anar a la guerra la parella s'hi va casar pel civil. Paquita va sofrir molt a la Guerra Civil i després de passar la frontera a França. Els assentaments francesos pels refugiats també la van tractar bastant malament. Va estar un temps a França amb la seva família, passada la guerra va tornar a Barcelona.