NOTA: Aquest escrit bé del meu anterior bloc publicat a epsley.blogcindario.com. Va ser publicat el dissabte, 03 de octubre de 2009
Hi ha gent que té odi en els seus cors cap als britànics. Jo he sentit a gent dir que estaven disgustats amb ells. La ment de la gent comuna no diferència entre un britànic i la forma imperialista del seu govern. Per ells tots dos són el mateix. Hi ha gent a la qual no l'importa l'arribada dels japonesos. Per a ells, potser, significaria un canvi d'amos.
Però aquesta és una cosa perillosa. Vostès deuen remoure-la de les seves ments. Aquesta és una hora crucial. Si romanem quiets i no juguem la nostra part, no tindrem raó.
Si són només Gran Bretanya i els Estats Units qui lluiten en aquesta guerra, i si el nostre paper és només d'ajuda momentània, sigui que la donem voluntàriament o ens l'agafin en contra dels nostres desitjos, no serà una posició molt feliç. Però podem demostrar la nostra fermesa i valor només quan aquesta sigui la nostra pròpia lluita. Llavors cada nen serà un valent. Aconseguirem la nostra llibertat lluitant. No caurà del cel.
Jo sé molt bé que els britànics nos hauran de donar la nostra llibertat quan haguem fet suficients sacrificis i provat la nostra força. Devem remoure l'odi als britànics dels nostres cors. Almenys, en el meu cor no hi ha aquest odi. De fet, jo sóc ara un amic més gran dels britànics del que he estat mai.
La raó per això és que en aquest moment ells estan en dificultats. La meva amistat demanda que jo dec posar-los al dia de les seves equivocacions. Como jo no estic en la posició en la qual ells es troben, jo estic en condicions d'assenyalar les seves equivocacions.
Jo sé que ells estan a la vora de l'abisme, i que estan quasi per caure en ell. No obstant això, encara si ells volen tallar-me les mans, la meva amistat demanda que jo dec tractar d'empènyer-los lluny de tal abisme. Aquesta és la meva pretensió, davant la qual molta gent pot riure, però no m'importa, jo dic que aquesta és la veritat.
En el moment en el qual estic per llançar la campanya més gran de la meva vida, no pot haver-hi odi cap als britànics en el meu cor. El pensament que, perquè ells estan en dificultats, jo he de donar-los una empenta, està totalment absent en la meva ment. Mai he estat allà. Pot ser que, en un moment d'enuig, elles poden fer coses que poden provocar-los. No obstant això, vostès no deuen recorre a la violència; això posaria a la no-violència en deshonra.
Quan ocorren aquestes coses, vostès deuen assumir que no em trobaran viu, a on qui pugui estar. La seva sang estarà sobre els vostres caps. Si vostès no entenen això, serà millor si rebutgen aquesta resolució. Redundarà en el vostre crèdit.
¿Com puc culpar-los per les coses que vostès no són capaços de comprendre? Hi ha un principi en una lluita, que vostès deuen adoptar. No creure mai com jo mai he cregut, que els britànics aniran a caure. Jo no els considero com una nació de covards. Jo sé que abans que ells acceptin la derrota cada ànima en Gran Bretanya serà sacrificada.
Ells poden ser derrotats i poden deixar-los a vostès com van deixar als pobles de Birmània, Malàisia i altres indrets, amb la idea de recapturar quan puguin el territori perdut. Aquesta pot ser la seva estratègia militar. Però suposant que ens deixin, ¿que ens ocorrerà? En tal cas Japó vendrà aquí.
L'arribada del Japó implicarà el final de la Xina i potser també de Rússia. En aquestes qüestions, el Pandit Jawarharlal Nehru és el meu gurú. Jo no vull ser l'instrument de la derrota de Rússia ni de la Xina. Si tal cosa ocorre, m'ho odiaré a mi mateix.
Vostès saben que m'agrada anar a gran velocitat. Però pot ser que jo no estigui anant tan ràpidament com vostès volguessin. Sardar Pateles relatat com havent dit que la campanya deu estar finalitzada en una setmana. Jo no vull ser precipitat. Si finalitza en una setmana, serà un miracle, i això ocorre significarà l'estovament del cor britànic.
Pot ser que la saviesa descendeixi sobre els britànics i que ells entenguin que és equivocat posar a la presó al mateix poble que volen lluitar per elles. Pot ser que sobrevingui un canvi en la ment de Jinnah, també.
La no-violència és una arma incomparable, que pot ajudar a tots. Jo sé que no hem fet molt pel camí de la no-violència i, no obstant això, si aquests canvis sobrevenen, assumiré que és el resultat del nostre treball durant els últims vint-i-dos anys i que Déu ens ha ajudat a aconseguir-ho.
Quan jo vaig dir el lema "Deixin Índia" el poble de l'Índia, que estava llavors abatut, és sentir que jo havia posat davant d'ell una cosa nova. Si vostès volen la llibertat verdadera, hauran d'unir-se, i tal unió crearà verdadera democràcia –igual a la que no fa molt va ser intentada o presenciada..
Jo tinc molt llegit sobre la Revolució Francesa. Mentre vaig estar a la presó vaig llegir la feina de Carlyle. Tinc una gran admiració pel poble francès, i Jawarharlal m'ha dit de tot sobre la Revolució Russa.
Però jo sostinc a pesar que elles eren lluites pel poble no eren lluites per la verdadera democràcia, que jo visualitzo. La meva democràcia significa que cadascú és el seu propi amo. He llegit suficient història, i no he vist tal experiment a tan gran escala per l'establiment de la democràcia mitjançant la no-violència. Un cop que vostès entenguin aquestes coses oblidaran les diferències entre hindús i musulmans.
La resolució que és posada davant de vostès diu:
“No volem romandre com granotes en una tolla. Estem encoratjant una federació mundial. Aquesta només vendrà a través de la no-violència. El desarmament és possible només si vostès utilitzen la incomparable arma de la no-violència.
”Hi ha gent que pot anomenar-me un visionari, però jo sóc un veritable bania i el meu negoci és obtenir swaraj.
Si vostès no accepten aquesta resolució, no estaré entristit. Al contrari, ballaré amb alegria, perquè llavors vostès es rellevaran d'una tremenda responsabilitat, que vostès estan ara posant sobre meu.
Els demano que adoptin la no-violència com una qüestió d'estratègia. Amb mi és una creença, per això com vostès estan implicats els demano que l'acceptin com una estratègia. Com soldats disciplinats vostès la deuen d'acceptar totalment, i adherir-se a ella quan si uneixen a la lluita.
La gent em pregunta fins a quin punt sóc el mateix home que era en 1920. L'única diferència és que sóc molt més fort en certes coses ara que en 1920.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada