Ressenya de videojocs:The Last of Us 2

  NOTA: Aquest escrit bé del meu anterior bloc publicat a epsley.blogcindario.com. Va ser publicat el dilluns, 22 de juny de 2020.

És la primera vegada que escric una opinió sobre un videojoc. He visualitzat diferents videojugadors (A Twitch: Alexelcapo o srSerpiente. A Youtube: i FaceBook Gaming RicharBetacode) veient com jugaven a l'1 o al 2. Ells m'han ensenyat aquesta gran història desenvolupada per Naughty Dogs. Quina és la meva opinió al respecte al The Last of Us Part 2: Un 6.

Aquesta segona part està bé, però la realitat és que la seva primera part li dona moltes voltes. He tornat a visualitzar la primera part i aquella sensació d'estar en quelcom gran no l'he trobat a The Last Of Us 2. En el Silent Hill 2 o en Resident Evil 2 veus com el videojoc, els personatges, la història evoluciona. Aquí en The Last of Us 2 no, ja que beu d'una font molt ben desplegada. És molt difícil d'igualar i de millorar. No m'agradaria estar en la pell de cap guionista de la companyia i haver d'executar una tasca tan difícil. És per això que entenc que hagin perdut qualitat en aquest aspecte. ¿És dolent el joc? No, és agradable i entretingut. Que és el mínim que li podem demanar un joc. Per exemple els personatges en la meva opinió no arriben a l'alçada del Last Of Us 1. Passant per Tess, Bill, el petit Sam o Henry passant pels de Fedra o els Fireflies. L'ambient el context està molt ben portada en l'1. A aquesta segona part li escau com el menjar. Hi haurà gent que pensarà en Abby. La veritat és que és cert, és un gran personatge, però penso que fa més gran no tant per ella sinó el grup que té en el seu entorn. Passant per Owen, Mel, la parella del Sefalitas, totes elles la fan més gran a ella. Inclòs Ellie fa gran a Abby. En canvi, la primera part, cada personatge que he anomenat abans (Tess...). Tots tenen una personalitat que els fa propis. En el poc temps en què apareixen, t'hi poses en la seva pell i sofreixis. En aquest nou joc no. A banda dels personatges aquesta la història. En aquest joc tenim una venjança una mena de Kill Bill. Fi de la història, la salvació de la humanitat no importa ni a Seattle ni a Santa Barbara. A ningú ja no importa. Se centra en la foscor de la societat en la qual viuen. Mentre que la història de l'1 ens porta en una història a on existeix la vacuna i la lluita per la supervivència encara que hagin passat vint anys. En aquesta 2a part, que només han passat quatre anys, ja no existeix aquesta preocupació o aquesta lluita. La gent viu apartada en els seus recintes. Els Fedra ja no existeixen, els "Fireflies" són un record. La temàtica en comparació és pobre. Apareix un culte, però no aprofundeix en això. Apareixen uns altres"Fireflies" fent com els de Fedra. Al final és un camí de venjança personal que s'allarga al final de forma pesada.

És una llàstima. Repeteixo no és un mal joc. El que he vist és entretingut i agradable, però no arriba al nivell de la seva predecessora.