Vivències

   NOTA: Aquest escrit bé del meu anterior bloc publicat a epsley.blogcindario.com. Va ser publicat el dijous, 24 de setembre de 2009.

Cercant un llibre a casa d'un amic del meu pare, "el sr. Josep". Després de no trobar-lo m'ensenya el seu hobby amagat. Li agrada dibuixar i pintar bodegons i paisatges. Davant de la taula del menjador m'ensenya els seus dibuixos i la sopa de lletres d'on treia aquells refinats dibuixos. En mig d'aquest art en blanc i negre m'explica la tècnica de com pintar-lo. El llapis de carbó o les aquarel·les per pintar-lo. Les dotzenes de combinacions que ha de realitzar el pintor. M'explicava que un senyor,d'"Alsàcia" i "Lorena" li van ensenyar a pintar en una escola i també totes aquelles meravelloses tècniques que fan que puguis plasmar el que estàs veient en una tela. M'ha contat com dibuixar el reflex d'un riu per exemple en dibuix i en pintura. Com fer cabre un dibuix en una làmina de paper, contant-me que a aquell senyor d'"Alsàcia" li costava parlar òbviament el castellà. Era un gran mesclador de colors. Sabia com trobar la multitud de colors que distingeix l'ull humà amb els colors que podia proporcionar la paleta. Després d'això em relatava que hi havia dies que anava amb la seva muller a pintar a l'aire lliure. Recordant vells moments es va acordar d'aquell quadre que va dibuixar en la catedral de Figueres. Suposo que serien els anys 50. Es veu que al capità de torn li va agradar el quadre que li estava pintant i al final se'l va quedar allí en la caserna. Arribant en aquest punt em va contar les seves anècdotes de la mili. Per aquells temps ell estava en servei i era cabo d'aquell capità. S'encarregava del tema de les compres del menjar de la caserna. El que ara en termes més tècnics seria la logística del menjar. També em va relatar les apostes que feien els soldats d'allà. Per exemple la de menjar-se una gallina en tres bocades. Es mata, es desploma, es bull, es talla, i s'hi fan tres pilotes. O el bo del "Herculillo" que trencava guies telefòniques i baralles de 52 cartes amb les mans i carregava tubs de canó al carro de la mula amb la força dels seus braços. O com s'aprofitaven d'aquest home per fer-li passar proves físiques de carregar coses amb l'orella, amb la llengua i inclòs amb el penis, sempre apostant diners. També estava el "Loro", anomenat així pel seu nas, company del "sr. Josep" o el "Jefe" o el "Comandante". El "Comandante" era un home molt baixet, però que tenia moltes condecoracions de la Guerra Civil. El "Jefe" era un tipus molts dur. Em va contar una anècdota d'aquest. El "Jefe", abans de donar el menjar als seus soldats, la tastava. Es veu que un dia als cuiners els hi va sortir el menjar molt salat. Se'ls hi va anar de les mans amb els fideus. El "Jefe" en provar-lo va dir: "Qui ha estat el fill de puta?" Resumint que va cridar al cuiner. El cuiner li va donar la culpa a l'ajudant. Al final els tres que estaven en la cuina, a més a més del cuiner, van haver de menjar els fideus davant del "Jefe". Van estar quatre dies amb diarrea.

Agredeixo totes aquestes vivències que m'ha explicat el "sr. Josep" i les escric aquí per compartir-les amb la resta d'internautes. A mi m'han agradat.

Sr Josep Susierra Valls descansi en Pau. Actualizat 2019.